PONT DE LA TRINITAT. Caminant pel pont de la Trinidad trobem a Sant Tomas de Villlanueva i a Sant Lluís Beltrán, escultures que daten de 1694 i 1693 respectivament, obra de l'artista genovés Ponzanefli i que van estar fins a 1906 en el pont de Sant Josep. En 1947 són restaurades i ficades en el seu nou emplaçament.

CONVENT DE LA TRINITAT Després de travessar el pont, podem vore davant de nosatres dos dels monuments més significatius del nostre barri. A mà esquerra el Convent de la Trinidad pertanyent en un principi als Monjos Trinitaris, d'ací el seu nom, i en l'actualitat Convent de clausura de Franciscanes-clarisses. Este Convent va ser fundat en 1256 per a l'atenció del pròxim hospital de Sant Guillem. En 1445 la Reina Na Maria, els restes de la qual reposen en el claustre, després de substituir els Trinitaris per les franciscanes, construïx un nou edifici. Destacant per la seua bellesa el claustre gòtic i la seua església de fins del s. XV.Esta última va ser totalment recoberta entre 1695 i 1700 per la decoració barroca que hui coneixem. La porta d'entrada a l'església correspon al gòtic i en el seu timpà hi ha una còpia del ronde de ceràmica italiana del segle XV que representa la Mare de Déu ab el Jesuset. L'original es troba en el Museu de Ceràmica de València. En l'interior de l'església es venera un quadro de la Mare de Déu Refugi de pecadors . La seua abadessa mes famosa va ser Sor Isabel de Villena

MUSEU DE BELLES ARTS SANT PIO V A mà dreta, conforme entrem en el carrer d'Alboraya, tenim el que va ser Convent de Sant Pio V per a clergues menors. Fundat per l'Arquebisbe Rocaberti és un edifici barroc però de gran austeritat, disposat al voltant d'un claustre quasi quadrat.

VOLTA DEL ROSSINYOL Anem a fer un passeig pels carrers i els últims cent anys d'història d'este barri. Comencem per la Volta del Rossinyol, crida així perquè en temps antics va ser camí entre jardins on es podien escoltar els cants de tan dolça au. Era una zona molt pintoresca per les seues cases de dos plantes que en el seu dia estaven adornades ab plantes i flors, es respirava un ambient familiar entre els seus veïns que es reunien a la llum dels cresols i mantenien llargues tertúlies.

Han desaparegut molts comerços que han deixat pas a atres. Comerços desapareguts com la sabateria de D. José Ferrer , famosa per les seues sandàlies o el taller de fotografia d'Estanislao Vilaseca. Atres com mobles Machancoses, la tenda de electricitat Zaycu, la farmàcia de D. Salvador Roig i Na Paloma Domínguez, el forn del Carme, el forn Almenar, el Bar Click o la papereria Noverques, tots ells veïns del nostre barri.

Continuem passejant pel carrer Alboraya fins al carrer Pintor Vilar, on apreciem la falta d'un antig portaló que va ser derrocat fa pocs anys i que tènia un interés mes visual que artístic. Allí mateix hi ha una Residència d'estudiants gestionada per les Obreres de la Creu. En la part dreta del carrer i recaient als Vivers, va ser on antigament es trobava l'Hort de les Freses i en 1925 es va instal·lar la Cantereria artística la Saguntina, empresa que va tancar les seues portes en 1967, i sobre els terrenys de les quals, situats entre els carrers de Pintor Vilar i la Plaça d'Àvila s'han alçat edificis.

CAMP DEL VALLEJO A l'atre costat del carrer Alboraya, el dumenge 29 de Novembre de 1925 es va efectuar la benedicció del camp de Vallejo, seu del Gimnàstic F.C., competint en el partit inaugural contra l'equip del Saguntí sent el resultat de sis a zero a favor del Gimnàstic F.C. marcant el primer gol, en el camp acabat d'inaugurar, el jugador Silvino Cervelló. El Llevant, al acabar la temporada 67-68, va descendir a tercera Divisió, afegint-se açò a la seua mala situació econòmica. El club va haver de vendre a una 'immobiliària el camp del Vallejo per un import prou elevat com per a poder saldar els seus deutes i construir un estadi capaç d'albergar a

30.000 espectadors en la zona d'Orriols, pròxima a Alboraya. I aixína és com va desaparéixer el camp del Vallejo donant pas als grans edificis existents en l'actualitat.

PONT DE FUSTA I per a acabar el nostre passeig pel Barri de la Trinitat, farem una ressenya al Pont de Fusta. Inicialment va ser una passarela de ferro i taulers, per la qual cosa popularment se li coneix com Pont de Fusta. Va ser destruit per la riua del 57, tornant-se s reconstruir a base de formigó i ferro. Este pont dóna pas a immensos contingents d´usuaris que, en constant desfilada, acudixen a l'Estacioneta. Molt propet estava el Moli de la Trinitat a on en la decada dels sixanta va funcionar un cine d´estiu.

Com el lector podrà comprovar el barri de la Trinidad res te que vore ab aquell barri d'abans de la riua, fins als mateix habitants del barri antic es queden sorpresos de la transformació que ha patit el carrer Alboraya i els seus carrers adjacents.D'aquells negocis que hi havia antany, pocs queden, molts d'ells han segut transformats pels successors i atres veient el potencial de la barriada s'han volgut establir entre nosatres, el barri compta ab tota classe de servicis comercials, financers, sanitaris, religiosos, centres d'ensenyança, llar del jubilat llocs lúdics i d'oci... Tota la barriada està enclavada en un lloc de privilegi a la vora de dos grans parcs, els jardins dels Vivers i els jardins del Túria, sent un barri modern i pròsper, que encara estant prop del centre de València compta ab vida pròpia, havent sabut conservar i inculcar als nous habitants el sabor dels costums d'antany.

mc valero

A l'entrada podíem trobar el forn de la Trinidad. La Volta del Rossinyol tenia una gran varietat de comerços, així es trobava la botiga de verdures de Catalina, les fusteries de Carmelo Casaña i Hernando Bosquet, el taller d'orfebreria de Roman Fortea, l'ultramarins de Remedios, el celler la Chestana, i atres mes. No podem deixar d'anomenar l'Hort de D. Miguel Giner conegut també per "El Jardí de Sant Miquel".

Tornem el nostre record al carrer Alboraya, centre sens dubte d'este barri. El carrer Alboraya fins a finals dels anys seixanta era un carrer estret per el qual únicament podia passar un carro. Ab la reordenació urbanística van desaparéixer moltes vivendes i comerços.

PALAUET DELS TRENOR. A continuació d'estos comerços es trobava el jardí pertanyent al palauet de D. Leopoldo Trenor, jardí que va servir de pati, quan tal palauet pas a ser una escola regida per les religioses Marianistes. Ab l'ampliació del carrer, el jardí va desaparéixer quedant tancat durant molts anys este palauet fins que a mitjan anys noranta va ser reformat per la Generalitat i convertit en un centre de paràlisi cerebral infantil.

ESCOLA PIO XII. En el carrer Alboraya cantó a Poeta Bodría es troba la escola Pio XII, antic centre de formació de vocacions eclesiàstiques de Sant Josep, pertanyent a la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. Este centre va ser inaugurat el 2 de febrer de 1901. Entre els anys 1932 i 1948 va ser Seminari Menor al servici de la Diòcesi de València, però sempre dirigit pels sacerdots Operaris Diocesans. Hui en dia està dedicat a l'ensenyança de 3 a 16 anys

CONVENT DE SANT CRISTÒFOL. És en este punt del nostre recorregut, quan mos trobem, al principi del carrer Poeta Bodria, el convent de clausura de les Canongeses Regulars Lateranenses de Sant Agustí, on es troba la figura de Sant Cristòfol, al qual va dedicat esta web.

CARRER ALBORAYA El carrer Alboraya ha canviat molt en les últimes tres dècades, els seus horts, com el de Don Pedro, el de Gijón, i casetes de dos plantes han passat a ser grans edificis ab una gran activitat comercialen les seues plantes baixes.

ESGLÉSIA I CONVENT DEL CARMEN Sí continuem avançant pel carrer Alboraya arribem a l'Església i Convent de la Mare de Déu del Carme, l'edifici data de finals del segle XIX. Va començar a construir-se este temple l'any 1887 sent inaugurat en 1891. Les obres van estar a càrrec de dos arquitectes D. Manuel Giner i D. Joaquín M Belda. La decoració es va fer en estil neoclàssic i orde corinti. També la frontera és d'estil classicista ostentant en la seua fornícula principal una figura de la Mare de Déu del Carme. A assenyalar aixína mateixa la seua cúpula de teula vidriada.

En el seu interior destaca la capella del Jesuset de Praga, esta figura és obra de Burgalat i esta datada en 1891, la seua festa se celebra ab actes religiosos i lúdics a principis de Juny. De la mateixa forma se celebra cada 16 de juliol a la mare de Deu del Carme ab la tradicional processó que recorre els carrers del barri. Gran esplendor van tindre estes festes en la dècada dels cinquanta. No faltava de res en els calorosos dies del mes de Juliol, traques, processons, festers, balcons adornats...

En 1931 un important incendi va afonar la cupula perdent-se la majoria de pintures originals de la mateixa. Es va convertir en Parròquia al Desembre de 1953, sent l'orde decretada per l'arquebisbe de València En Marcelino Olaechea.

A l'atre costat del carrer trobem l'Institut d'ensenyança secundaria Benlliure, edifici que es va alçar en el que va ser jardí dels Capuchins, i que recentment ha segut reconstruït.