El 28 de setembre de 1868, la Junta revolucionària de València decreta la demolició del Convent del carrer del Mar.  Trenta hòmens es van encarregar de desmantellar l'edifici i salvar el que es poguera. El 15 d'octubre eixien per ultima vegada de Sant Cristòfol les religioses; es van dirigir cap al Convent de Jerusalem (junt al carrer de Xátiva), on van ser molt ben acollides per les Franciscanes clarisses. El Convent de Sant Cristòfol seria demolit en 1869 i en el seu lloc es va pretendre construir sense èxit un mercat. El solar fon ocupat per uns edificis ab fronteres als carrers de la Pau i de la Mar.

En 1873, la comunitat firma l'escriptura de compra del Convent de Sant Antoni Abad del carrer de Sagunt. I aixína el Dumenge de Rams, 6 d'abril de 1873, les Canongesses reben l'anunci del seu trasllat al nou Convent.

Les capelles del costat de l'epístola, estan dedicades a Santa Caterina Tomas, Sagrat Cor de Jesús i a la Mare de Déu de Fàtima. Les de l'evangeli són: Sant Agustí, en la que també és venerat Sant Antoni de Pàdua, Sant Cristòfol i Sant Josep. Totes les figures són de factura moderna, excepte la de Sant Cristòfol, que conserva el cap del segle XIV.

L'altar Major guarda una figura més gran del titular, flanquejat per Sant Gabriel i l'Angel Custodi, obra de Modest Quilis. Aixína mateixa, és de destacar un Crist Crucificat i un llenç ab Sant Lluís Beltrán del segle XVII. Existix també una pintura de menor qualitat de Sant Joan de Ribera.

En la Sagristia hi ha un gran llenç que representa la conversió de Sant Agustí, i que possiblement provinga de l'antic Convent. Un atre dels elements conservats en els distints trasllats es el púlpit, que es troba junt a l'altar del Cor de Jesús, i té representats diversos relleus ab Sant Cristòfol, la Puríssima, Sant Agustí i Sant Josep.

Hui en dia el Convent esta situat en mig del soroll i les presses de la ciutat, com un oasi de pau. Després de quasi 600 anys, seguix habitat per les Monges Canongesses. La mateixa Orde que ho va fundar i que tan íntimament ha estat lligada, a pesar de la història, al Convent i al Sant.

L'edifici esta situat en l'interior del que va ser jardí; és de planta quadrada i compta ab un claustre de dotze arcades. En un principi va existir una capella situada en la frontera principal de deu per quatre metres.

En 1903 s'inicia la construcció de l'Església davall el projecte d'Antonio Ferrer i ab la direcció del mestre d'obres Andres Vela. Un any després, el 9 de juliol de 1904, és obert al culte el nou temple i traslladat el Santíssim des de la capella provisional. Compta ab una esvelta cúpula de teula vidriada blava i blanca; el seu estil és neobizantino, ab una amplitud de 33 metres de llarga per 13 d'ampla, està coberta per volta de canó i mereixen destacar-se les pintures de la cupula, que representen als quatre evangelistes per Juan Bonet.

A l'alba del dilluns i en carruages tancats, creuen el Túria junt ab la image de Sant Cristòfol per a instalar-se en la seua nova casa. Però anys despres es va decidir construir un Convent de nova planta. El senyor Federico García, que era el seu vicari, va comprar l'hort de Roca, en el carrer d'Alboraya sent firmada l'escriptura el 4 de febrer de 1897 per la senyora Filomena Fernández i les Religioses de Sant Cristòfol.

Les obres van començar el 4 de Maig ab plans de Joaquín María Belda i es van acabar, a falta de l'Església, el 29 de setembre de 1898.