En la Ciutat de València se celebrava a Sant Cristòfol en moltes punts. Este Sant era aclamat com protector enfront de la fam, la pedra, els trons i les pestes, la qual cosa va fer que a principis del s. XIX existiren en els nostres carrers uns altarets fets en taulellets de Manises o pintats sobre les fronteres dels edificis privats.

“Les Festes de carrer” , seguien un mateix model en la nostra ciutat. Veïns del carrer en què es trobava l'altar, eren triats com a clavaris, a partir d'ací, la pólvora, la música i les processons, invadien el carrer durant diverses jornades. El carrer era adornat ab teixits de seda, fanalets, cintes... i no faltava la tarima ab la música ni les típiques “paraetas de porrat”.

El Poeta Bodría va estudiar totes estes festes populars i gràcies a ell, sabem d'algunes què se celebraven en temps passats.

Anem a centrar nos en les que en honor a Sant Cristòfol tenien lloc en nou carrers, situades en els barris de Velluters i del Carme :

- Carrer de Garcilaso. Antigament denominat de Sant Cristófol dels Blanquers, la qual cosa va motivar celebracions en honor al Sant

- Carrer Corona, honraven a Sant Cristófol xicotet, a diferència del Sant Cristófol grand que tènia la seua capella en este carrer.

- Carrer Maldonado, antic carrer ample, se celebrava al Sant a partir del numero 25 fins al final del carrer, ab festa, música i “besqüitada” (repartiment de xicotetes coques de bescuit).

- Carrer de la Mola o Muela , Actualment desaparegut, estava situat entre els carrers En Gil i Baró de Càrcer. Els hòmes festejaven Sant Cristòfol i les dones a la “Verge María del Rosari”.

- Carrer Pintor Domingo (de la Parra) . La seua festa era el 25 de juliol i en el mateix carrer va existir una confraria que subastava objectes per a arreplegar fons.

- Carrer del Pou , es colocava un altar en cantó ab el carrer de Soguers, comptava ab clavaris molt rumbosos que feian sorolloses festes. 

- Carrer Ripalda (antic de la Pobla Vella) se celebrava a Sant Cristòfol i a la Mare de Déu del Rosari

- Carrer Sant Lluís Beltrán , carrer desaparegut situat entre el carrer Quevedo i Gràcia. Allí va existir un altar i se li celebrava festa.

- Carrer Villena (antigament de la Figuera) Encara permaneix la Pintura que va motivar els festejos al Sant en este carrer.

SANT CRISTÒFOL I EL CORPUS DE VALÈNCIA

També Sant Cristòfol va tindre un protagonisme especial en la festa que cada any se celebra en la nostra ciutat ab motiu del Corpus Christi.

Dels tres Misteris o autos sacramentals que es conserven, i que es representaven en l'Edat Mitja, un esta dedicat a Sant Cristòfol. Es té notícia que ja existia en 1449, ja que els Jurats de la ciutat ordenen que es fera una "coa de damasc blanc" per al Xiquet Jesús que portava el Sant.

Els personages que apareixen són: Sant Cristòfol, el Xiquet Jesús, un ermità i almenys una parella de pelegrins.

El misteri és representat a peu i ab el públic formant un circul. La llengua és la valenciana i té una part musical.

En l'argument es compta com l'ermità posa a Sant Cristòfol de penitència per a aconseguir la virtut, que passe a les persones d'un costat a un atre del riu, cosa que el sant fa.

No obstant un dia es presenta un xiquet que li demana creuar, sorprés pel pes del xiquet diu:

" Jamai porti xiquet que tan pesas

Com lo tingui en mon coll parell que tot lo mon portas"

El xiquet contesta:"Tu dius Cristofol "

Adonant-se el sant que portava al Xiquet Jesús. En la ultima part del misteri unes vegades se termina en un cant religiós en castellà i atres en llatí. La representació acabava en el segle passat ab l'aparició de l'ermità que ab el seu "carchot" feia que el públic abandonara la representació.